La visita a les Biblioteques de Milà per fer la segona revisió dels fons de BITECA s’ha ajornat any rere any per incompatibilitats de calendaris, fins que aquest darrer més de juliol vam poder desplaçar-nos durant una setmana i treballar a la Biblioteca Ambrosiana.
El fons català que conserva és reduit: onze manuscrits (la majoria amb obres de Ramon Llull) i dos volums d’impresos: una edició del Cancionero General de 1527 i un altre de miscel·lani. Totes les obres catalanes entraren a la Biblioteca en l’època de la seva fundació pel Cardenal Federico Borromeo (1564-1631) i moltes d’elles procedeixen del gran erudit italià Gian Vincenzo Pinelli (1535-1601), la biblioteca del qual fou víctima d’una peripècia de novel·la –atac de pirates inclòs— (vegeu Raugei 2000: xiii-xix i Ferro 2008: 255-58).
Dedicarem aquesta nota a parlar de l’exemplar miscel·lani, amb signatura S.N.V.X.20, del qual es desconeix per quina via arribà a mans de Federico Borromeo. Es tracta d’un volum en el qual es van relligar juntes diverses obres impreses a Barcelona sobre temes jurídics:
- Ferran II. Sèntencia sobre les turbacions passades, 1481. Barcelona, 1520 ca. per Jaume de Vingles.
- Ferran II. Sentència sobre els remenses, 1486. Barcelona?, 1496? per Diego de Gumiel?
- Ferran II. Capítols atorgats a l’estament eclesiàstic, 1496. Barcelona?, 1515 ca. per Carles Amorós?
- Ferran II. Corts de Barcelona, 1493. Barcelona, 1493 ca. per Pere Miquel Carbonell.
- Ferran II. Corts de Barcelona, 1503. Barcelona, 1526, per Duran Salvanyat per a Llatzer Milà.
- Ferran II. Corts de Montsó, 1510. Barcelona, 1513?, per Johannes Rosenbach?
- Ferran II. Concessa ad suplicationem…. Corts de Montsó, 1510. Segons alguns es tracta de part de l’edició anterior.
- Ferran II. Pragmàtica sanció sobre los delats i desafius, 1513. Barcelona, 1513, per Carles Amorós per a Llatzer Milà.
- Germana de Foix. Corts de Barcelona, 1512. Barcelona, 1520 ca., per Jaume de Vingles?
- Carles I. Corts de Barcelona, 1520. Barcelona, 1520 per Carles Amorós per a Llatzer Milà
- Carles I. Corts de Montsó, 1528. Barcelona? 1528 ca. s.e.
- Carles I. Tercera cort. Montsó, 1534, Barcelona, 1534 per Carles Amorós per a Llatzer Milà.
- Carles I. Quarta cort. Montsó, 1537. Barcelona, 1553 per Jaume Cortey.
- Carles I. Pragmàtica sanció. Toledo, 1539. Barcelona?, 1539 ca. per Carles Amorós?
- Carles I. Cinquena cort. Montsó, 1542. Barcelona, 1543 per Carles Amorós.
- Carles I. Cort de Montsó, 1547. Barcelona, 1548 per Pere de Mompezat per a Jaume Cortey.
- Felip, príncep de Girona. Corts de Montsó, 1553. Barcelona, 1553 per Jaume Cortey.
El seu contingut és l’habitual que hom pot trobar en els volums d’ús de juristes, com ara el que va pertànyer a l’advocat burgalès Marcos Salón de Paz que signava com Doctor Burgos de Paz (BITECA bioid 2992), avui a la Real Biblioteca del Monasterio de El Escorial 29-V-2: “Con este libro sirbio a su magestad el doctor burg[os] de Paz. Vecino de Valladolid por principio del mes de Otubre de 1574 años” (f. 1). Avui relligat amb les cobertes característiques de El Escorial, el volum aplega les mateixes disposicions que trobem a l’Ambrosiana (al menys les que s’estudien a BITECA), tot i que no sempre en les mateixes edicions.
El volum de l’Ambrosiana de Milà va pertànyer a un altre jurista al servei de Felip II, el Dr. Joan Duarte, qui deixà el seu exlibris anotat a la coberta de pergamí: “Son des Sor doctor | [Jo]an Duarte”, que hem llegit amb l’ajuda d’una làmpada de llum negra.
Les formes lingüístiques presents a l’exlibris apunten envers una procedència mallorquina del posseïdor, a qui les seves activitats professionals el situen a Itàlia.
Es tracta, efectivament, del Dr. Joan Duarte (Juan Duarte, Giovanni Duarte o Johannis Duarte BITECA bioid 6415), protonotari apostòlic i home de cancelleria, que segons documentació de PARES es trobava a Gènova juntament amb Nicolàs Gil, tresorer de l’exèrcit reial al 1567, quan tres cartes del rei Felip II els comminaven a acceptar els comptes presentats per l’ambaixador Gómez Suárez de Figueroa (AGS: Consejo de Estado. EST,LEG,1396 13, 15 i 16). Pocs anys després, entre 1569 y 1573, intercanviava diverses cartes amb el Cardenal Federico Borromeo fundador de la Veneranda Biblioteca Ambrosiana (Milano: Ambrosiana F 76 inf.), en les quals s’intitula doctor en dret, ardiaca de Tortona (Alessandria), ecònom, protonotari apostòlic i capellà del rei.
Aquests volums demostren que era d’utilitat per als professionals del món jurídic disposar d’una sèrie de textos jurídics relatius als afers aragonesos (en són altres exemples Esc. d.II.12 que va pertànyer també al Dr. Burgos de Paz o Biblioteca de Catalunya Esp. 19 Fol) i així, les anotacions que es troben als volums que indiquen que foren obres de consulta per a la praxis jurídica i administrativa ben entrat el segle XVI, tot i referir-se algunes d’aquestes disposicions a fets de finals del s. XV.
Quan els seus propietaris morien els volums canviaven de mans. En el cas del Doctor Burgos de Paz, passaren a la biblioteca del rei a qui servia i en el de Joan Duarte acabaren a les mans del Cardenal Federico Borromeo, amb qui havia intercanviat cartes, bé perquè ell mateix li regalaria el volum sabent de la seva passió bibliòfila, bé perquè el Cardenal el compraria, després del traspàs del Dr. Duarte.
Gemma Avenoza i Lourdes Soriano
Universitat de Barcelona